Insonorització

Per això, per a aïllar-se, s’utilitzen tant materials absorbents com materials aïllants. Quan l’ona acústica impacta en un element constructiu, una part de l’energia es reflecteix, una altra s’absorbeix i una altra es transmet a l’altre costat.

L’aïllament que ofereix l’element és la diferència entre l’energia incident i l’energia transmesa, i es transmet l’incident, menys la suma de la part reflectida i la part absorbida.

Els materials actuen de dues maneres davant de l’impacte d’un so, absorció i aïllament; cal puntualitzar que tots els materials actuen més o menys de les dues maneres, però d’alguna manera cal distingir ambdues maneres d’aïllar.

• Aïllen (o redueixen) el so aquells materials de construcció rígids que dificulten el pas del so en funció del seu gruix i la seva massa. En aquest cas cal fer una certa matisació. La reducció es fa en uns certs valors de la gamma de freqüències dels sons; cada material o conjunt de materials que formen una unitat de construcció té una freqüència de ressonància i els sons que contenen aquesta freqüència el fan “entrar en ressonància”, de manera que són capaços d’aïllar en part la resta de les freqüències, però en molt menor mesura la de ressonància; com a exemple, tenim el cas dels materials pesats que transmeten amb certa facilitat les freqüències baixes (tons baixos).
• Per contra, són materials absorbents aquells la consistència dels quals és elàstica, com l’aglomerat de suro, els compostos per diversos tipus de goma o certs materials aïllants tèrmics; en aquest cas, absorbeixen el so en general en qualsevol gamma de freqüències, ja que la seva elasticitat no té freqüència de ressonància i la seva absorció depèn només del seu gruix, no de la seva massa.